Hola a tots ....

No sóc català.

Sóc argentí, descendent de catalans per part de mare i de gallecs per part de pare.

La raó que entengui el català i intenti parlarlo consisteix en que quan els meus pares es van casar, a la casa dels meus avis materns, a Buenos Aires, Argentina, només es parlava català i solien parlar entre ells en català encara que estigués davant algú, com el meu pare, que no entenia res de res.

Però el meu pare, en lloc de molestarse per la descortesia, va decidir que el català era una llengua massa bonica perquè els seus fills no sabessin parlar-la i malgrat que ja tenia 43 anys (es va casar a aquesta edat) va aprendre a llegir i a parlar en català i, de tal manera, quan vam anar naixent el seus fills, ho vam fer en una llar "catalanòfono" si em permeten el neologisme.

I vam aprendre a parlar en castellà per anar a l'escola.

Amb els anys i al no estar en contacte frecuent amb els meus familiars catalans vaig anar perdent el català i ara estic intentant recobrarlo parlant per telèfon tots els caps de setmana amb una tia ja velleta (té 80 anys) que el parla molt be.

Però, agradant-me els rellotges (sense ser col · leccionista, per cert) crec que participar en aquest fòrum en català m'ajudarà a recobrar la llengua de la meva infància.

Una salutació a tots

Jordi Aldao